Quan vaig començar amb el patchwork, mirant per internet vaig trobar el blog de Isi i vaig veure que feia un sal, jo no sabia ni el que era un sal.
Ara, uns anys mes tard ja se el que es i em va fer molta il·lusió quan vaig veure que l'Isi tornava a organitzar el sal que aquell dia vaig trobar i que no sabia ni el que era.
Avui ja he acabat la primera part. Ara toca esperar la segona entrega.
A l' Anna, una companya de feina d'on treballava abans, li va agradar molt aquest necesser que va veure un dia.
Com que la setmana que ve anirem a dinar juntes ni he fet un.
Fa unes quantes setmanes varem començar a cosir mocadors per els nens malalts de càncer, per enviar a la fundació que s'encarrega d' aquest projecte solidari.
Doncs avui ja un cop acabats, els em empaquetat apunt per demà portar los a correus i que arribin al seu destí.
Al final n'em cosit 40.
També hi ha col·laborat en Jaume i en Manel fent els encarregs.
L'altre dia mirant per Internet vaig trobar un projecte solidari.
Es tracta de fer gorros de cotó per els nens operats de càncer. Vaig decidir que encara que estigues de vacances i volia col·laborar.
Parlant ne amb la Cristina, una amiga del càmping, em va dir que ella col·laborava amb les robes, l'Isabel va dir que ella els tallari i la Carmeta ens ajuda a girar los i jo els cuso.
Mai ens hauria de fer mandra col·laborar en aquestes coses.
BON ESTIU
Ja fa uns quants anys que volia fer una vanoa per el llit de la caravana, i aquest ivern em vaig decidir a fer la.
Vaig treure tots els retalls i varem anar tallant cuadrats fins arribar a tenir 270 cuadrats de tots colors i així transformar-l'hos amb 540 triangles.
Va ser molta feinada, però a valgut la pena, a quedat molt divertida .
